dimarts, 14 de novembre de 2017

UN MATINAL DEL TOT CONVENIENT

  

El dia a dia del Centre ens empeny, involucra, embolcalla, ens deixa sense respirar moltes vegades, i això no sempre és bo. Cal mirar amb perspectiva, llunyana i propera al mateix temps, del que volem fer i del que fem, de com hauríem de fer-ho i de com ho fem.

Quan ens banyem, veiem com s’apropen les ones, com esclaten davant nostre i com ens empenyen, arrastren, en un batibull de bombolles fins abocar-nos a la sorra de la platja. 

El dia a dia, ha de tenir pauses, pauses de reflexió, d’anàlisi dels objectius i de com actuem per  aconseguir-los. No n’hi prou amb “fer”; cal pensar sobre “com ho fem”.
Fer una aturada en el camí, recomposar el nostres vestits, potser canviar-los, analitzar si estem avançant amb el sentit de “feina ben feta” o millorable -que per això sempre hi ha marge-, o si la rutina afebleix la nostra acció voluntària, ens és necessari i convenient. I com a conseqüència d’aquesta reflexió, veure què hem de fer per millorar “el que fem”. El col·lectiu de persones que s’apropen al Centre Heura en demanda d’acollida ho exigeix.

En Quico Manyós, ponent, es persona que ajuda a reflexionar, que amb els seus plantejaments fa pensar, que ens proposa una “aturada” en la tasca de voluntariat i ens convida a analitzar, descobrir el “què potser no fem del tot bé”, veure quins són els valors positius i quins els negatius, i conseqüentment prenguem si cal, un nou rumb o rectifiquem amb la voluntat de “millorar”.
La matinal del 11 de novembre, va ser un encert en molts sentits. Convenient.

El primer, l’espai de “reflexió” esplaiat per en Quico Manyos que va ressonar i implicar als voluntaris presents. La segona, el “reconeixement” fet als Voluntaris del Centre, en especial als més veterans, als que han passat pel Centre deixant empremta de la seva generositat i entrega envers el col·lectiu amb el que treballem. La tercera, “la convivència” del tot necessària entre els voluntaris veterans, com els actuals i els recentment incorporats. Som un equip que ha de treballar unificat en els seus objectius i amb les característiques i personalitats pròpies de cadascú, i d’això ens és necessari ser-ne conscients i visibles.
I sobretot, aturar-nos de tant en tant per “pensar”.

Un excel·lent pels organitzadors, fins el mínim detall, de la matinal.



dijous, 26 d’octubre de 2017

CURS DE PINTURA - TALLER LLUISOS DE GRÀCIA

Des d'inicis d'octubre, i en el Taller de Pintura que han organitzat els Lluïsos de Gràcia pel present curs 2017 – 2018, el nostre benvolgut RAFA MARTÍNEZ participa com a alumne i sota la direcció del professor Ramón Soler, d'un curs especialitzat en la pintura d'aquarel·la, curs que finalitzarà el juny del 2018. 

En Rafa s'ho ha agafat amb molt d'interès doncs té ganes d'aprendre aquesta tècnica, d'altra banda, gens fàcil. Les classes es fan els dimarts i dijous amb un total de 6 hores setmanals. 

Hem visitat l'aula, parlat amb el professor i fotografiat en Rafa en plena feina de creació. L'ambient de treball del Taller (5 persones) és fantàstic. Ens ha ensenyat els seus primers treballs d'aquarel·les i hem constatat que, en pocs dies d'aprenentatge ha avançat visiblement. Ho diem perquè entre el seu primer dibuix i el darrer es denota una considerable millora. 

Us adjuntem algunes fotos d'aquests treballs. Ens satisfà veure en Rafa integrat en el grup i amb afany d'aprendre. Endavant, RAFA.

T'agradaria apadrinar algún taller com aquest? Col·laborar amb Heura i fs possible la nostra feina. Informa't i no dubtis en fer un cop d'ull en aquest enllaç! GRÀCIES!










dilluns, 9 d’octubre de 2017

COMUNICAT DIVISIÓ PRESÓ


La Divisió Presó del Centre Heura ens comunica el següent:

Les internes del Departament d'Atenció Especialitzada (DAE) del Centre Penitenciari de Brians 1 faran un taller d'elaboració d'espelmes.

Per fer-lo possible, necessiten pots de iogurt de vidre nets i sense restes de la tapa d'alumini. Podem contar amb vosaltres?

Moltes gràcies per avançat !!!


Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres : centreheura@gmail.com

divendres, 29 de setembre de 2017

DIARIO DEL HUERTO: SEPTIEMBRE 2017

Después del verano....¡Manos a la obra con el huerto!

Tenemos que preparalo para la siguiente cosecha, que será en invierno. Por eso, esta semana hemos sembrado planter, con la idea de transplantarlo cuando haya crecido un poco. De momento tenemos algunas cebollas y también espinacas. ¡Esperemos a ver lo espectaculares que saldrán!

Aprovechando que ha llovido, hemos limpiado el parterre en el que queremos plantar la lechuga, pues ésta puede plantarse en casi todas las épocas del año. Como podéis observar en las fotos, Eva nos acompaña y ayuda para que el huerto siga estando tan bonito como hasta ahora. Así que, a ver si se anima más gente que ¡nos hacen falta manos! ¡Que se nos comen los caracoles!


¡Ah! También, hemos podido coger unos cuantos tomatitos, de esos que tienen muy buena pinta. Si venís, podréis probarlos vosotros mismos...





...¡No tienen desperdício!



dimarts, 29 d’agost de 2017

L’ESTIU JA VA TANCANT PORTES

I abans de fer-ho se’n va deixant-nos alternativament jornades caloroses amb dies de gran xafogor, intercalades amb d’altres d’un fred fora de lloc. Ho diem sempre i ho donem per fet: al temps no hi ha qui l’entengui i és el que, en definitiva, mana sense que ningú pugui fer res per canviar-lo.
Ho haurem aprofitat, o no, haurem gaudit, o no, de descans, companyia, reunions familiars, refrescats en el mar o respirant aires sans de muntanya. Haurem o no conviscut amb amics, visitat als familiars, fent kilòmetres com qui suma punts d’un concurs, bevent gaspatxo i cervesa, tancats a casa refrescats per un ventilador, veient la tele a “tope”, o dormint llargues becaines ben dinat.
Tot i més és possible a l’estiu. Un parèntesi de descans, canvi de vida, relaxament, on les hores ja no corren ni ens marquen el ritme diari de preses, angunies i compromisos a complir.

Però tot passa i el temps segueix avançant impertèrrit a la nostra voluntat i als meus comentaris absurds.
Entrem en una nova etapa d’HIVERN. Al setembre, com passa amb els estudiants, s’obre una nova porta: la que ens situa altre vegada en la línia del dia a dia trepidant que repetirem al llarg de deu mesos fins plantar-nos de nou, si Déu vol, en un nou estiu al juliol del proper any.
Quantes coses esdevindran en aquest període de temps!. N’hi ha que voldrien saber “què succeirà” i n’hi ha que “prefereixen no saber-ho”, no avançar esdeveniments: “el que ha de passar, passarà”. Els nostres espais precisen de “vida”, allunyant l’actual silenci i quietud de l’estiu.
Passaran en el nou curs dies, persones, esdeveniments, festes, tallers, activitats esportives, culturals, lúdiques, formatives, solidàries, de convivència sana, que tot hi cap a la nostra seu.
Arrancarem la màquina del nou curs el 30 d’agost. Al crit de “Tots a files” ens alineem novament amb el compromís de servei als que se’ns apropen. Les forces recuperades durant l’agost, ens han carregat les piles i segur que després d’uns primers dies en el que ens costarà “arrancar la màquina”, aquesta agafarà en breu temps, el ritme i l’acceleració necessàries.
Tornaran els serveis de les dutxes, rober i el perruquer, els cafès amb llet i galetes, les partides de dòmino i parxís, els tallers de música, la coral, el teatre, el Butlletí, la informàtica, les visites al metge, els concursos, el Nadal, el Sant Jordi, la diada a Les Planes, l’hort, el futbol sala, les sessions de teatre, la llista d’espera per parlar amb els serveis socials, les inestimables i mai prou valorades ajudes voluntàries del grup d’universitaris de Comunicació…. i paro que ja sabeu que d’això sempre anem ben assortits. I els ara espais buits s’ompliran de tasques, gestions, i sobretot d’acollida, d’escolta ...
Hem també aprofitat l’aturada per millorar les nostres instal·lacions amb petites reformes de mobiliari i manteniment. La imatge externa del Centre ha de ser sempre bonica i bona, no tant sols per dintre sinó també per fora.  
I ara un punt i apart. Enguany hem afegit un nou PROJECTE que ens il·lusiona. El Projecte es titola: “SOM HEURA, SOM GRÀCIA, SOM LLAR”, un projecte que pretén integrar-nos com a entitat en el Barri de Gràcia i donar-nos a conèixer més i millor. I ho volem fer aprofitant la seva amplia Xarxa d’Entitats Culturals, entitats que fomenten l’art, la música, la pintura, les danses populars, el teatre, l’esport, el cinema, els espais municipals... Tot un ventall d’oportunitats que volem utilitzar, aprofitar i vincular a les persones que ocupen els nostres espais i a les noves persones que ho faran.
A tots, volem oferir oportunitats per la seva integració a la societat, i que cadascú ho faci en funció de les seves capacitats, coneixements, aficions i sobre tot, voluntat de fer-ho. Nosaltres cuidarem d’obrir aquests camins d’inserció esperant tenir una resposta positiva.
Serà un treball dur que demana constància i dedicació, però que assolim amb ganes i voluntat. És una bona ocasió de col·laboració pels que ara llegiu aquest missatge, penseu que potser podríeu participar en aquesta crida solidària i sentir-vos solidaris.
Necessitem Voluntaris i Voluntàries que estiguin disposats/des a oferir una mica del seu temps a aquest Projecte. Quan més siguem més feina farem. AJUDEU-NOS!.
A més a més del voluntariat pel que fem una crida, llancem la nostra Demanda General de Voluntaris pels diferents serveis del Centre. Ens fan falta més mans i cervells. Creiem que en un lloc o altre, si voleu col·laborar, ho podeu fer. Poseu-vos en contacte amb nosaltres: escriviu al centreheura@org.com Tot depèn de vosaltres.
I aquí tanco la meva comunicació post-estiu. Gràcies per la paciència en llegir aquestes línies.
Que tinguem tots: UN BON CURS, I ENDAVANT!


Imatges dels nostres espais en vacances forçades





dissabte, 29 de juliol de 2017

DIARI DE L'HORT JULIOL


Avui hem estat poques però ben avingudes. Ha plogut bastant a la nit, així que hem regat una mica per damunt.


Hem recollit una mica de tot: 

- Pebrots que van sortint a poc a poc i encara no són gaire grans
- Cogombres que també s'estan posant grans 
- Carbassons gegants 
- Algunes maduixes que van sortint de tant en tant, que segueixen estant igual de bones i dolces que sempre
- I les pobres pastanagues que no tenen gaire espai per créixer i es converteixen en micro pastanagues, encara que molt bones també!





Als tomàquets els està costant una mica sortir i madurar. Però hem pogut provar un i està boníssim! Així que si surten bé volaran!



Estem intentant descobrir quina planta és aquesta de la foto i què ens donarà...hi ha diverses apostes, com per exemple, planta de carabasses! Sortirem de dubtes quan surti el seu fruit...



D'altra banda, anem mantenint l'hort, netejant les tomateras i les plantes de pebrots, traient males herbes, fent compost...i ara que s'acosta el mes d'agost ens esforçarem per mantenir-lo bonic i seguir plantant de cara a setembre!

US ESPEREM A LA TORNADA!

UN MATINAL DEL TOT CONVENIENT

    El dia a dia del Centre ens empeny, involucra, embolcalla, ens deixa sense respirar moltes vegades, i això no sempre és ...