Quan les noticies de cada dia ens inquieten, en veure el
poc interès de la societat pels que més necessiten ser escoltats; quan el món
es mou per interessos i egoisme; quan un creu que ja no queda innocència en
aquesta terra nostra, un fet, sorprenent per inesperat, admirable pel seu
sentit, emotiu per la seva senzillesa, ens ha commogut el més íntim del cor.
Fa uns dies, no gaires, vàrem rebre un donatiu. Aquesta
informació no ens revolucionaria sinó fos perquè ha sigut el “regal” d’una
noia, joveneta, de somriure vergonyós, de mirada innocent. Però més admirable és saber com l’ha aconseguit:
La Martina, aquest és el seu nom, va fer el juny passat
la Primera Comunió. La seva família està vinculada, coneix i sap del nostre
Centre i la Martina també.
Ella, per iniciativa pròpia, va demanar a totes les
persones que participaven del seu “gran dia” que, en lloc de fer-li un regal, aportessin en
diners el cost del mateix per tal de entregar-los com a donatiu al Centre Obert
Heura. Costa comprendre com va preferir fer una donació abans que rebre quelcom
material al que tenia dret. Un fet que sorprèn, i més quan ha sorgit del
pensament, la intenció expressa i la generositat de la jove Martina.
Confesso que em vaig emocionar el dia que la vaig conèixer
i torno a emocionar-me ara, quan recordant-la, escric aquestes breus línies.
¿Hi ha àngels a la terra? ¿Algú en dubta? Doncs un d’ells ha passat per
Heura.
Joan S.
