dimarts, 14 de novembre de 2017

UN MATINAL DEL TOT CONVENIENT

  

El dia a dia del Centre ens empeny, involucra, embolcalla, ens deixa sense respirar moltes vegades, i això no sempre és bo. Cal mirar amb perspectiva, llunyana i propera al mateix temps, del que volem fer i del que fem, de com hauríem de fer-ho i de com ho fem.

Quan ens banyem, veiem com s’apropen les ones, com esclaten davant nostre i com ens empenyen, arrastren, en un batibull de bombolles fins abocar-nos a la sorra de la platja. 

El dia a dia, ha de tenir pauses, pauses de reflexió, d’anàlisi dels objectius i de com actuem per  aconseguir-los. No n’hi prou amb “fer”; cal pensar sobre “com ho fem”.
Fer una aturada en el camí, recomposar el nostres vestits, potser canviar-los, analitzar si estem avançant amb el sentit de “feina ben feta” o millorable -que per això sempre hi ha marge-, o si la rutina afebleix la nostra acció voluntària, ens és necessari i convenient. I com a conseqüència d’aquesta reflexió, veure què hem de fer per millorar “el que fem”. El col·lectiu de persones que s’apropen al Centre Heura en demanda d’acollida ho exigeix.

En Quico Manyós, ponent, es persona que ajuda a reflexionar, que amb els seus plantejaments fa pensar, que ens proposa una “aturada” en la tasca de voluntariat i ens convida a analitzar, descobrir el “què potser no fem del tot bé”, veure quins són els valors positius i quins els negatius, i conseqüentment prenguem si cal, un nou rumb o rectifiquem amb la voluntat de “millorar”.
La matinal del 11 de novembre, va ser un encert en molts sentits. Convenient.

El primer, l’espai de “reflexió” esplaiat per en Quico Manyos que va ressonar i implicar als voluntaris presents. La segona, el “reconeixement” fet als Voluntaris del Centre, en especial als més veterans, als que han passat pel Centre deixant empremta de la seva generositat i entrega envers el col·lectiu amb el que treballem. La tercera, “la convivència” del tot necessària entre els voluntaris veterans, com els actuals i els recentment incorporats. Som un equip que ha de treballar unificat en els seus objectius i amb les característiques i personalitats pròpies de cadascú, i d’això ens és necessari ser-ne conscients i visibles.
I sobretot, aturar-nos de tant en tant per “pensar”.

Un excel·lent pels organitzadors, fins el mínim detall, de la matinal.



LA VIOLETA DE GRÀCIA

El passat 14 de desembre, membres del grup cultural del Centre Heura van desplaçar-se fins l’ EspaiCívic de “La Violeta” de Gràcia, per ...