Pàgines

divendres, 18 de maig del 2018

UNA CAMINADA PER COLLSEROLA


Un grup de caminadors del Centre va, el passat 10 de maig, organitzar una passejada per la Serra de Collserola. La proposta inicial era la de sortir després d’esmorcar, apropar-se al peu de la muntanya i per diferents indrets, alguns d’ells costeruts, donar la volta al cim del Tibidabo.

Cercant espàrrecs

Cinc van ser els valents que es van apuntar al projecte. Així que, després de reunir forces amb unes galetes i cafès amb llet, el grup deixava “la torre” a les 9:45h. Per zona inicialment ciutadana es va arribar -amb 50 minuts-, al peu del camí que, pel mig del bosc, s’enlairava per finalment coincidir amb el camí de Can Borni, pista de terra que vàrem seguir fins arribar al pla que donava a la carretera que va al Tibidabo. Aprofitant que per on passàvem és terra d’espàrrecs silvestres, en vam anar recollint fins fer-ne un bonic manyoc.


Així és manifesta la vegetació de Collserola. 


En un punt concret vàrem travessar la carretera i per un indret més propi dels camins bonics i salvatges de Collserola, arribàvem a la font de “Salamandra” de la que no rajava aigua. Després prosseguirem fins arribar al Coll de la Vinaixa i pel Camí de Sant Cugat, que transcorre pel darrera del cim del Tibidabo i amb bones vistes del Vallés, ens aturàvem al començament del Carrer de Can Totxo.

La font "seca" de la Salamandra
Els móbils no van parar de fer fotos











Com que s’apropava l’hora de dinar, es va acordar, amb 10 minuts, davallar fins la “Font del Canet”. Allí, a l’ombra dels arbres, acompanyats per la fresca i el doll d’aigua de la font que rajava sens descans, en mig d’un silenci tant sols trencat pel cant dels ocells i amb  molta pau, vàrem dinar i gaudir del moment. Entrepans, begudes i pastes de postra, van arrodonir un àpat del gust de tots.

Dinant a l'acull de la generosa Font del Canet
Decidit el retorn i refeta la pujada -que ara vàrem trobar curta, potser perquè amb el dinar havíem agafat forces-, vàrem, primer arribar a l’aparcament de cotxes, i després completar l’ascensió fins arribar a la plaça del Tibidabo. Uns minuts en el “Mirador” contemplant la ciutat (molt emboirada) i uns altres al peu del Santuari del Sagrat Cor, van ser immortalitzats gràficament.
En el "Mirador" de Barcelona
 Després de comprovar que el bus que pensàvem agafar no arribava a Penitents sinó que tant sols anava a Vallvidrera, decidirem fer el retorn a peu donat que no estàvem cansats i anàvem bé de temps. Així que pas a pas, amb parsimònia i tranquil·litat i baixant pel camí dels Bombers, tornàvem a la “ciutat” i arribàvem a “la torre” a les 16:30 h. no sense abans haver pres uns cafès i uns tallats per tal d’arrodonir el dinar.

Santuari del Sagrat Cor del Tibidabo
El grup format per en: David, Antonio, Juan Manuel, Gergely i Joan va quedar satisfet de la caminada i amb desig de repetir-la en una propera ocasió tot cercant altres indrets propers.


😊

 "Resiliència i Sororitat: El divendres Lila  al centre Obert Heura" De la realitat  de la violència de gènere i el sensellarisme...